sábado, 31 de diciembre de 2011
domingo, 25 de diciembre de 2011
miércoles, 7 de diciembre de 2011
Padre Feijoo
Us presentem un text argumentatiu sobre el Padre Feijoo, que és, per a nosaltres la millor personalitat de totes.
Nosaltres pensem que Benito Jerónimo Feijoo, li anomenaven el Pare Feijoo, ja que formava part d’un seminari de monjos, on la seua tasca era copista. Aquesta consistia en copiar distints llibres per tal que arribarà a tothom.
Va crear un nou gènere, anomenat discursos, on es podien expressar les idees lliurement. Aquests van ocasionar una revolta de rebutjos, protestes i impugnacions, sobre els frares tomistes i escolàstics. D’aquestos discursos va donar a conèixer vuit volums amb 118 discursos.
A més va ser un destacat polígraf espanyol, ja que en les seues obres es trobaven diverses temàtiques, on exposava la seua capacitat intel·lectual de la mateixa manera que expressava els seus pensaments. Aquestos eren acabar amb les supersticions mitjançant les novetats científiques, com van fer Christian Thomasius a Alemanya, o Thomas Browne a Anglaterra.
En qüestió d'estètica va ser singularment modern, com es pot reflectir, per exemple en al seu article «El nosequé» i avança postures que defensarà el Romanticisme, malgrat que rebutja les supersticions que contradiuen la raó, l'experiència empírica i l'observació rigorosa i documentada.
Per tots
aquestos motius pensem que aquest personatge es el més important de l’època,
ja que va donar lloc a la raó mes enllà de la religió, va donar pas a les
postures que defensarà el Romanticisme i el mes important, va permetre que tot el món poguera accedir a la cultura.
Nosaltres pensem que Benito Jerónimo Feijoo, li anomenaven el Pare Feijoo, ja que formava part d’un seminari de monjos, on la seua tasca era copista. Aquesta consistia en copiar distints llibres per tal que arribarà a tothom.
També va ser el primer assagista de la nostra literatura, i un membre
destacat de la Primera il·lustració espanyola, que va divulgar els coneixements
de la societat.
Va crear un nou gènere, anomenat discursos, on es podien expressar les idees lliurement. Aquests van ocasionar una revolta de rebutjos, protestes i impugnacions, sobre els frares tomistes i escolàstics. D’aquestos discursos va donar a conèixer vuit volums amb 118 discursos.
A més va ser un destacat polígraf espanyol, ja que en les seues obres es trobaven diverses temàtiques, on exposava la seua capacitat intel·lectual de la mateixa manera que expressava els seus pensaments. Aquestos eren acabar amb les supersticions mitjançant les novetats científiques, com van fer Christian Thomasius a Alemanya, o Thomas Browne a Anglaterra.
En qüestió d'estètica va ser singularment modern, com es pot reflectir, per exemple en al seu article «El nosequé» i avança postures que defensarà el Romanticisme, malgrat que rebutja les supersticions que contradiuen la raó, l'experiència empírica i l'observació rigorosa i documentada.
sábado, 3 de diciembre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)